Els metal·lúrgics del Bages estem joiosos de ser els capdavanters en innovació i tecnologia, i satisfets de constatar com el nostre sector és el primer en quant a nombre de treballadors, valor afegit a la producció i xifra absoluta d'exportació. Tanmateix, això s'ha aconseguit amb una gran diversificació de les nostres empreses en quant a volum i especialització, des de petits artesans, empreses mitjanes de subcontractació i instal·ladors industrials fins a grans empreses fabricants de maquinària i béns d'equip.

Davant tot això, la Patronal, amb independència d'altres tasques que li són propies, dóna suport i impulsa les iniciatives que sorgeixen dels seus associats i que, en aquest cas, han suposat un gran esforç humà i econòmic.

La tradició metal·lúrgica de Manresa i la seva comarca cal situar-la documentalment vers l'any 1323, en què, sota la invocació dels sants Mateu i Eloi, existia un gremi que agrupava diversos oficis relacionats amb la manipulació de metalls: ferrers, manyans, daguers...

Als segles XVII i XVIII adquireixen importància els clavetaires i els armers, i ja a l'any 1717, Manresa era un dels pocs centres en els quals la Junta Superior de Govern de Felip V autoritzava de fabricar armes; i a partir del 1721, els armers manresans, alhora que s'especialitzaven, feien treballar mestres d'altres poblacions catalanes.

EL SECTOR METAL·LÚRGIC MODERN

El naixement del sector metal·lúrgic, entès en un sentit modern, no es produirà al Bages fins el segle passat amb el desenvolupament de la indústria tèxtil. El procediment fou el següent: en un primer moment, fusters i manyans van col·laborar en la reparació de maquinària tèxtil, i més tard, alguns s'especialitzaren en mecànica tèxtil o en la fabricació de maquinària. La necessitat de cercar nous materials de ferro va donar lloc al naixement de les foneries, la primera de les quals es va establir a mitjan segle XIX. Aquestes foneries es dedicaven preferentment a fondre peces tant per a les màquines tèxtils com de vapor i a la fabricació d'elements diversos de suport per a la construcció (columnes, bigues, baranes); és a dir, el desenvolupament del sector tèxtil va convertir el sector metal·lúrgic en auxiliar del primer, seguint les pautes del procés d'industrialització clàssic. Hom es va dedicar des de la fabricació de pintes, lliços, telers i màquines de filar fins a la construcció de plegadores, barres de transmissió de força motriu, rodes dentades, fusos, llançadores... Tot plegat comportà que vers l'any 1890 hi hagués unes setanta empreses del metall a Manresa.

SEGLE XX: IMPULS CONSIDERABLE

A començaments del segle XX inicia la seva activitat una gran empresa dedicada tant a la foneria com a la fabricació de cotxes i vagons per a ferrocarril. Durant la guerra civil (1936-1939), el sector metal·lúrgic adquirirà una gran importància, sobretot pel que fa a la construcció d'obusos i d'altre material bèl·lic. Un cop acabat el conflicte, continuarà estretament relacionat amb el sector tèxtil fins a la crisi de l'any 1962, que què alguns empresaris del metall comencen a introduir-se en d'altres activitats relacionades preferentment amb el sector de l'automòbil, però també en la fabricació de comptadors de gas, bolquets, maquinària diversa, etc. Un creixement considerable del sector el converteix en el més important després del tèxtil, de manera que a l'any 1971 hi havia 495 empreses dedicades al metall amb 5.715 obrers.

La crisi mundial de 1973, que va incidir al Bages a partir del 1977, farà que el nombre d'empreses del metall es reduexi a unes tres-centes. A partir d'aquest moment, els empresaris bagencs cerquen encàrrecs d'altres mercats geogràfics, fonamentalment de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, abastant, fins i tot, la resta de l'Estat Espanyol, i comença a adquirir importància l'especialització de les empreses mitjanes i petites en uns productes determinats i, fins i tot, la subcontractació.

PRIMER LLOC AL BAGES

Avui dia, el sector metal·lúrgic del Bages ocupa el primer lloc comarcal pel que fa al nombre d'obrers i d'empreses, així com també en relació al valor afegit de la seva producció, la qual cosa demostra que les empreses metal·lúrgiques han millorat la seva capacitat tecnològica i productiva. Esperit empresarial obert i competitiu, maquinària especialitzada, plantilles de gran professionalitat i una acceptable adaptació a les noves tecnologies, justifiquen aquest paper fonamental que juga avui el sector.

L'esperit de superació empresarial, juntament amb la creació de noves infraestructures, confereix al sector metal·lúrgic un notable paper dins l'economia comarcal que molt probablement s'intensificarà als propers anys, donada la quantitat i qualitat dels seus equips personals i materials.

La Patronal Metal·lúrgica del Bages es fundà l'any 1977, si bé en els seus inicis, es denominà Unió d'Empresaris Siderometal·lúrgics de Manresa i Comarca (UESMCO); per això, la nostra història és curta en el temps i intensa quant a les circumstàncies viscudes en aquests darrers anys. Els inicis foren difícils, el moment polítics i social del país era prou complex i l'empresariat hagué d'unir-se davant el buit de poder que suposà per a tothom la transició democràtica.

Els metal·lúrgics sofrírem, doncs, les conseqüències del moment, oi més en el sector industrial més desenvolupat i amb més nombre d'assalariats. En aquells anys, la principal fita de la Patronal era ajudar a la supervivència pura i simple de les empreses i, en general, la qüestió laboral primava sobre d'altres; en el decurs del temps hem entrat en una etapa de normalitat, en què les relacions entre empresaris i treballadors tendeixen a ser més lliures i menys mediatitzades per la conjuntura política del moment; en aquest sentit també la Patronal s'ha adaptat als nous temps que corren i avui -sense deixar de participar en la negociació dels respectius convenis- la seva tasca prioritària és fer servei i donar suport a qualsevol iniciativa que pugui ser d'utilitat per a l'associat.

La Patronal inicià les seves activitats en un local del Passeig de Manresa on, amb una Junta rectora, un grup d'empresaris aconseguí la unió de tot el sector, esforç que fou continuat pels set Presidents que hi ha hagut en els vint-i-quatre anys d'existència de l'Entitat.

Avui podem afirmar que la capacitat d'aglutinar la indústria, el comerç del metall i els serveis inherents a aquest sector, juntament amb la nostra unitat, han estat la clau de la nostra fortalesa.

Aquesta és la línia en la qual seguim, per a satisfacció i orgull dels que ens precediren i dels que en un futur ens substituiran.