ESP ENG MAPA WEB
 
Home
Qui som?
Socis
Serveis
Circulars d'informació
Contacte
El sector
La PMB
Història
Comitè executiu
Informació del Bages
EL SECTOR

Avui dia el sector metal·lúrgic del Bages és dels més importants tant en nombre de treballadors com d’empreses, com també en relació al valor afegit de la seva producció gràcies a una millora continua de la seva capacitat tecnològica i productiva. Esperit empresarial obert i competitiu, maquinaria especialitzada, planters de grans professionals i l’adaptació a les noves tecnologies justifiquen el paper fonamental que juguen avui en el sector.

Gràcies a la llarga historia del Bages en el metall, així com en l’oferta de formació y centres d’investigació relacionats, la zona ofereix uns avantatges competitius pel sector.

La tradició metal·lúrgica de Manresa i la seva comarca cal situar-la documentalment a l’any 1323, que sota la invocació del sants Mateu i Eloy existia un gremi que agrupava diferents oficis relacionats amb la manipulació de metalls: ferrers, manyans...

En els segles XVII i XVIII, van adquirir importància els claveters i armers, i ja a l’any 1717, Manresa era un dels pocs centres on la Junta Superior del Govern de Felip V autoritzava a fabricar armes. A partir de 1721, els armers manresans, a la vegada que s’especialitzaven, donaven treball a mestres d’altres poblacions catalanes.

El naixement del sector metal·lúrgic, entès en el sentit modern, no és va produir al Bages fins haver passat el segle amb el desenvolupant de l’industria tèxtil. El procediment va ser el següent: es un primer moment, fusters i manyans van col·laborar en la reparació de la maquinaria tèxtil i més tard alguns es van especialitzar en mecànica tèxtil o en la fabricació de la maquinària.

La necessitat de trobar nous material de ferro va donar lloc al naixement de foses, la primera de les qual és va establer a mitjans del segle XIX. Aquestes es dedicaven preferentment a fondre peces tan per maquines tèxtils com de vapor i en la fabricació d’elements diversos de suport per la construcció (columnes, bigues, baranes), és a dir, el desenvolupament del sector tèxtil va convertir el sector metal·lúrgic en auxiliar del primer, seguin les pautes del procés d’industrialització clàssic.

Es van dedicar des de la fabricació de pintes, llisos i maquines de filar, fins a la construcció de plegadores, barres de transmissió de força motriu, rodes dentades, fusos, llançadores... Això implica que fins l’any 1890 haguessin unes setanta empreses de metall a Manresa. A principis de segle XX va iniciar la seva activitat una gran empresa dedicada tant a la fosa com a la fabricació de cotxes i vagons de ferrocarril. Durant la guerra civil (1936-1939), el sector metal·lúrgic va adquirir una gran importància, sobre tot en referència a la construcció de canons i altre material bèl·lic. Un cop finalitzat el conflicte, el sector continuarà estretament relacionat amb el sector tèxtil fins la crisi de l’any 1962 en la que alguns empresaris del metall van començar a introduir-se en altres activitats relacionades preferentment amb el sector del automòbil, però també en la fabricació de comptadors de gas, bolquets, maquinaria diversa, etc.

Gracies a la capacitat innovadora, amb el suport de centres d’investigació i formació, l’adaptació continua, l’exportació i l’esperit emprenedor dels empresaris del Bages, el sector metal·lúrgic segueix sent un referent.

Patronal Metal·lúrgica del Bages. Tots els drets reservats © aloewebs   
Avís legal